Es pot dir un cap de setmana explendit.Tot integrat. Apendre a anar a cavall, anar a un parc aquatic, i vanyar-se en unes gorgues. Uhh l'aigua que freda. Però haver estat caminant dos hores val la pena. S'ha de pensar que al arribar hi ha una petita recompensa.

Dia fantàstic

El dia que feia deu anys, estava dormint a casa la iaia. Era el trenta de setembre, el meu aniversari. Tot nerviós vaig anar a despertar els meus pares. Em van donar el regal. Era una bicicleta. Quina emoció!!! Després d’haver acabat de montar la bicicleta, vam anar a fer un passeig. Em vaig trobar al Miquel i a en Pol. Vam anar tots plegats al parc. Però ens vam avorrir perquè no teníem rampes per pujar i baixar amb la bicicleta. Teníem ganes d’anar a la Porxada a comprar caramels. Quan ja ens els havíem menjat, vam anar a casa d’en Pol. Ens vam quedar a dormir. Vam estar fins la una de la nit desperts!!! I al dia següent ja tenia ganes de que passés tot un any.

El futur

Estava a casa, nerviós per anar a jugar al carrer. Me’n vaig anar volant a casa l’Héctor, el meu amic. Vam decidir anar a unes rampes de sorra amb els areo-skates. Vam trigar dos minuts ben arribar-hi. Aleshores l’Héctor va veure una rampa nova, sense pensar-s’ho dos cops s’hi va tirar. Resulta que després del salt no hi havia res. Ell va caure. Entre tots els nostres super-poders vam poder sortir d’allà. Mai més vaig tornar per por que pugues tornar a passar.